Miquel Lluís Mestre

Hi ha dos fets que m'han duit a escriure aquest apunt, per un part la postura manifestada per en Benjamí Villoslada ;-) sobre cap on va la comunicació a la xarxa i per una altra l'entrevista que publica la revista Valors a Genís Roca. Ja fa temps que havia notat que el ritme de publicació dels bloggers que tenc al RSS havia disminuït, sobre tot dels locals, els més propers entre els que m'incloc. En canvi l'activiat a la xarxa social Facebook o al Twitter havia augmentat sustancialment. En Benjamí és del parer que això és l'evolució normal de la comunicació a Internet, que els blogs nasqueren amb la finalitat de intercanviar "cromos" entre internautes i que avui dia hi ha eines més bones per fer això. És més, i amb això estic d'acord, al Mallorca en Xarxa del 09/01/09 li vaig sentir a dir que el terme "Periodisme Ciutadà" posat de moda arrel dels blogs no és més que una 'tonteria' més parescuda a una conversa de cafè que a una tasca periodística. Els blogs particulars són més diaris o reflexions personals sobre els temes més variats però no arriben a la sola de la sabata dels articles periodístics, a no ser que sigui Nacho Escolar. Per la seva banda Genís Roca quan li demanen sobre els efectes del Faebook respon:

[...] creo que las redes sociales son una moda que pasará. Todo el mundo está en ellas pero no todos saben por qué.

És a dir per una banda hi ha els que diuen que la moda dels blogs està passant i que ara el que toca són les xarxes socials. Mentrestant, però, hi ha qui diu que les xarxes socials també són una moda passatgera i que la gent tampoc sap molt bé per què hi és. Sigui com sigui aquesta situació no és nova. Al principi dels blogs també es deia que la gent se'n feia un per que tothom en tenia, sense saber molt bé ni per què ni què posar-hi i que al final no eren més que un ròssig de bits al cementiri d'Internet. Tant és així que la majoria de gestors de blogs tenen scripts per eliminar blogs en desús, encara que jo seria més partidari de deixar-los fer. Amb el Facebook passarà el mateix, aquells que no hi entrin a diari es veuran tan atavalats que ho deixaran fer, seran incapaços d'assumir què està passant a la seva xarxa. Aviat el Facebook haurà d'advertir als usuaris que si no s'activen una mica els eborraran, temps al temps. Certament l'evolució i el progrés són imprescindiblis en tots els àmbits però a vegades tenc la sensació que no acabam d'entendre una tecnologia i ja se'ns imposa una altra. Clar que al Mark Zuckerberg li interessa que el Facebook reemplaci el Twitter de l'Evan Williams, o el Myspace de Tom Anderson però després algú tan emprenedor o més que aquests crearà una altra cosa i tots anirem cap allà. És una roda sense fi. Supòs que això forma part d'aquest món incipient que és Internet, tal vegada algun dia s'estancarà com ho feu la televisió però mentrestant aquells que perdin el tren seran els marginats de la societat digital. Haurem d'acceptar el que vengui o fer el que tothom faci (no fos cosa) però vull pensar que sempre quedaran bloggers, twitters o fans de l'HTML pla.

Facebook | web2.0 | xarxes socials